VIDEOS

POTS TROBAR VIDEOS ACTUALITZATS CLICANT AQUÍ! :-) 

Nivell Principiant: Thievery Corporation (24-7-08)



Nivell Principiant: (24-1-08)



Nivell Intermig: Aisha Kandusha's Jarring Effects (dijous 5-6-08)



Nivell Intermig: I Cash Radii (dijous 31-7-08)



Nivell Intermig: Raqs El-Khail (dijous 27-7-07)



Nivell Intermig: Drum Solo Wassan Pharoum (dijous 24-2-09)



Nivell Avançat: Drum Solo Wassan Pharoun (divendres 30-5-08)



Nivell Avançat: Nau Ashta (divendres 25-7-08)



Nivell Intermig - Avançat: Put A Spell On You & I Cash Radii (dijous 30-7-09)



Nivell Avançat: Askin Sarabi (dijous 26-11-09)


Nivell Avançat: Askin Sarabi (divendres 27-11-09)
















Nivell Avançat: La Ballarina "Untitled" (divendres 24-7-09)

Sílvia Show: Desfilada de Moda Pinça (novembre 2008)


Sílvia Show: Fundació Laia Mendoza "Ringa Ringa" (29-11-09)


Nivell Avançat: Mon Amie La Rose (divendres 5-3-10)


Nivell Avançat: Mon Amie La Rose (dijous 4-3-10)



Nivell Avançat: Tribal fusion (dilluns 22-2-10)



Nivell Avançat: Ringa Ringa (divendres 20-3-10)


Nivell Avançat: Ringa Ringa (dijous 19-3-10)



Nivell Avançat Show: Cau d'Amiras "Untitled Fet Kid Koala" (18-4-10)
Sílvia Show: Cau d'Amiras "Translucent Dreams" (18-4-10)




HISTORIA DE LA DANSA DEL VENTRE


Fa 200.000 anys a. C. els pobles primitius vivien amb uns conceptes molt diferents als que tenim avui dia. A través dels testimonis artístics que s’han trobat d’aquella època podem saber que es benerava com a déu una figura femenina, la Deessa Mare. De fet, regnava una visió matriarcal de la vida que es manifestava de forma simbòlica mitjançant rituals que celebraven l’acte de donar a llum.

La principal preocupació de l’home en aquell moment era sobreviure, per tant, era natural que es benerés a la dona, que era qui tenia el poder de proporcionar noves vides. Així, no és d’extranyar que la sexualitat fos el tema i objectiu principal de les festes en honor a la Deessa. Encara que no hi ha dades fidedignes que ho corroborin, es creu que l’origen de la dansa probé dels moviments provocatius, i d’origen innat, que realitzaven les sacerdotisses dels temples durant les èpoques fèrtils de les dones de la tribu; per tal de fomentar la unió entre els fidels i així crear noves vides. Recordem que en aquesta època cos i ment anaven completament units, i funcionava el cervell estomacal (el qual estan redescobrint els metges actualment…)
O sigui que, tots els rituals màgics de sanació, fertilitat, celebració.. s’expressaven a través del cos, mitjançant la dansa. I era precisament amb la dansa que homes i dones intentaven entendre els misteris de la vida.

Les sacerdotisses utilitzaven el ball com a instrument divulgatiu. Amb els seus moviments imitaven les relacions sexuals, l’embaràs, el part… resumint: el que ells consideraven el miracle de la vida. Amb els moviments de pit destacaven l’importància de la font de nutrició, i amb els braços i mans la protecció, l’amor i les carícies tan importants per l’ésser humà. Els moviments vibratoris (o com li diem a classe, el shimmy) eren un missatge pels mascles autoritzant la copul.lació. Les ondulacions del ventre (pulsasions, camells i contracamells) il.lustraven tan les patadetes dels fetos com les contraccions del part.
Aquesta dansa (que avui anomenem dansa del ventre) ha estat ballada per dones de diferents tribus, de totes parts del món, des de que el món és món. En definitiva, aquests rituals nocturns de dansa en honor a la Deessa Mare no només eren una expressió emocional i lúdica, sinó que eren la pràctica màgica més important de totes.
A més, durant aquells temps matriarcals la lluna jugava un paper importantíssim. Tot girava entorn la nit, és a dir, els calendaris eren llunars (els mesos estaven definits per les fases de la lluna), el dia es començava a contar a partir del vespre, i les dones sabien que els seu cicle menstrual es sincronitzava amb el de la lluna; tot es regia per la nit.
Així, la màgia de la dansa del ventre es sumava amb la de la lluna.

La dona era la representant de la terra i de la vida, i amb els moviments del ball reflexava aquest poder de crear, i la connexió que tenia amb el seu propi cos.
Perquè, a diferència dels temps que corren, les fèmines del passat tenien un coneixement i un autocontrol físic molt més desenvolupat del que tenim avui. A través del cos i mitjançant la dansa del ventre manifestaven el seu estat d’ànim, els seus sentiments, desitjos, patiments i alegries…
És a dir, que el cos representava un canal (i no un impediment) per alliberar emocions i obtenir un bon nivell espiritual.

Malauradament, aquest periode llunar femení va finalitzar uns 3000 anys a. C. i va ser substituit pels cultes patriarcals. La deessa llunar va ser destronada al món de la foscor i la màgia, i va començar l’era de la mitologia solar, i amb aquesta, el domini de la consciència masculina sobre la terra. Amb el pas del temps, tot el que era femení i estava vinculat amb la lluna i la nit es va tornar desconegut i misteriós.

Fins i tot la relació entre l’home i la dona es va distorsionar; la connexió de la dona amb la naturalesa enlloc de benerarse, va passar a ser considerada fosca, profana, perillosa i amenaçadora pel desenvolupament espiritual de l’home. Però tot i així, l’home sempre va seguir atret i fascinat pel magnetisme de la màgica força femenina. I aquest dilema contradictori s’ha extès des d’aquells temps fins els nostres dies. Moltes cultures i religions han intentat resoldre aquesta fisura entre el femení i el masculí, però cap ho ha aconseguit encara…
Així doncs, amb tots aquests canvis, la dansa del ventre va desaparèixer de moltes parts del món. Però, per sort, va aconseguir sobreviure en alguns llocs, això sí, va passar de ser un mitjà a través del que manifestar els secrets de la vida, a ser un espectacle per entretenir espectadors…

No hay comentarios: